Aqui tens alunes pàgines d'interés per l'assignatura
http://blogs.uab.cat/dretshumans/
divendres, 10 de setembre del 2010
dimarts, 17 de novembre del 2009
Aliments-Xina-transgènics i moltes coses més...
Maria Bajet, Maria Solé i Guillem Fernàndez
Els països rics i en vies de desenvolupament estan obrint un nou mercat de compra venta d’hectàrees a Àfrica i a d’altres països com ara Rússia i Brasil, per aconseguir beneficis econòmics i energètics. Ja que els països en desenvolupament necessiten abastir tota la seva població, creixen. A més a més, els països rics ja que no poden comprar les terres se les apropien directament.
A causa d’això els països pobres dels quals treuen les hectàrees s’empobreixen i es creen guerres; en canvi els rics ens surten molt beneficiats.
Dins aquest dilema trobem dues opinions diferents: Unes estan a favor de l’apropiació de terres les quals defensen que això pot contribuir al desenvolupament d’algunes zones obrint-les a un nou mercat que pot afavorir el país, amb la creació de llocs de treball, millorant les infraestructures i l’augment de la productivitat. Les altres pensen tot el contrari i diuen que això afectarà negativament a les poblacions locals ja que sempre queden al marge d’aquests negocis. D’aquest fet en diuen Neocolonialisme
El conflicte dels aliments que trobem a partir del s.XX es va produir a causa de la mecanització i industrialització agrícola, la creació de les DDT i el començament de la revolució verda que va provocar l’aparició d’un nou mercat d’aliments transgènics amb l’empresa Montsanto com a capdavantera en patents (11000 patents de llavors), convertint-se en l’empresa que monopolitza les llavors transgèniques patentades.
Hi ha persones que intenten buscar noves alternatives alimentaries, sobre tot en els països pobres. Es aquest el cas de Gunter Pauli. Aquest enginyer ens explica en el Global Ecoforum III, celebrat a Barcelona l’octubre de 2008 diverses experiències sobre l’aprofitament del 100% de diferents recursos alimentaris. Com per exemple el del café on ell aconsegueix un procediment per el que és pot aprofitar tot quan en l’actualitat només s’aprofita el 3% del producte. Una altre experiència relata con les algues serveixen l’aliment als més pobres i per últim una en la qual els nens africans conreen bolets (sitake) a partir de l’herba que serveis d’aliment per els elefants.
Per obtenir més informació sobre el tema pots consultar aquestes pàgines web
transgenics 10'
http://video.google.es/videosearch?q=transgenicos&hl=es&emb=0&aq=f#
Alimentació
http://global-ecoforum.ning.com/video/2251574:Video:3485
També els articles a de
La Vanguardia del dia 16-8-2009: Arrecia la lucha por los alimentos” de J.P. Velázquez-Gaztelu
La Vanguardia dia 10-11-2009: China blinda su presencia en África…” de Isidre Ambrós
Els països rics i en vies de desenvolupament estan obrint un nou mercat de compra venta d’hectàrees a Àfrica i a d’altres països com ara Rússia i Brasil, per aconseguir beneficis econòmics i energètics. Ja que els països en desenvolupament necessiten abastir tota la seva població, creixen. A més a més, els països rics ja que no poden comprar les terres se les apropien directament.
A causa d’això els països pobres dels quals treuen les hectàrees s’empobreixen i es creen guerres; en canvi els rics ens surten molt beneficiats.
Dins aquest dilema trobem dues opinions diferents: Unes estan a favor de l’apropiació de terres les quals defensen que això pot contribuir al desenvolupament d’algunes zones obrint-les a un nou mercat que pot afavorir el país, amb la creació de llocs de treball, millorant les infraestructures i l’augment de la productivitat. Les altres pensen tot el contrari i diuen que això afectarà negativament a les poblacions locals ja que sempre queden al marge d’aquests negocis. D’aquest fet en diuen Neocolonialisme
El conflicte dels aliments que trobem a partir del s.XX es va produir a causa de la mecanització i industrialització agrícola, la creació de les DDT i el començament de la revolució verda que va provocar l’aparició d’un nou mercat d’aliments transgènics amb l’empresa Montsanto com a capdavantera en patents (11000 patents de llavors), convertint-se en l’empresa que monopolitza les llavors transgèniques patentades.
Hi ha persones que intenten buscar noves alternatives alimentaries, sobre tot en els països pobres. Es aquest el cas de Gunter Pauli. Aquest enginyer ens explica en el Global Ecoforum III, celebrat a Barcelona l’octubre de 2008 diverses experiències sobre l’aprofitament del 100% de diferents recursos alimentaris. Com per exemple el del café on ell aconsegueix un procediment per el que és pot aprofitar tot quan en l’actualitat només s’aprofita el 3% del producte. Una altre experiència relata con les algues serveixen l’aliment als més pobres i per últim una en la qual els nens africans conreen bolets (sitake) a partir de l’herba que serveis d’aliment per els elefants.
Per obtenir més informació sobre el tema pots consultar aquestes pàgines web
transgenics 10'
http://video.google.es/videosearch?q=transgenicos&hl=es&emb=0&aq=f#
Alimentació
http://global-ecoforum.ning.com/video/2251574:Video:3485
També els articles a de
La Vanguardia del dia 16-8-2009: Arrecia la lucha por los alimentos” de J.P. Velázquez-Gaztelu
La Vanguardia dia 10-11-2009: China blinda su presencia en África…” de Isidre Ambrós
Xina Blue
Aquest és un fragment d'un documental en el que es mostren les condicions de treball en una fàbrica de texans a Xina. El documental ens explica la història d'una noia que arriba per primera vegada a la fàbrica procedent d'un poble, explica com viu al costat de la fàbrica, quin horari té, quines són les condicions laborals i també quin és el seu sou.
http://www.youtube.com/watch?v=H4yN0dz7b5M&feature=player_embedded#
http://www.youtube.com/watch?v=H4yN0dz7b5M&feature=player_embedded#
diumenge, 15 de novembre del 2009
Conflictes alimentaris
Xina incrementa les seves ajudes a Àfrica a canvi de recursos naturals
Armand Dalmau, Lluís Guitierrez, Adrià Rius
Xina i els països africans han fet un tracte respecte el pla d’ajuda que ofereix Xina a l’Àfrica a canvi de recursos naturals i energètics. Xina ofereix tecnologia en forma d’infraestructura (ferrocarrils) i suport econòmic, 10.000 milions de dòlars.
Els recursos naturals que ofereixen són fusta, aliments, hidrocarburs i minerals. Xina vol tenir un mercat ric, on tothom pugui comprar els seus productes.
Els països occidentals (Europa i E.E.U.U.) acusen a Xina de neocolonialisme del continent africà. El país asiàtic es defensa declarant que es compromet a buscar solucions en assumptes relacionats amb la pau.
El pla durarà tres anys, i Xina hi aportarà projectes concrets que ajudaran al desenvolupament d’Àfrica, i a una suma de dòlars que es veu incrementada dels 490 milions de dòlars de 2003 als 10.000 milions de dòlars oferits el 2010.
Armand Dalmau, Lluís Guitierrez, Adrià Rius
Xina i els països africans han fet un tracte respecte el pla d’ajuda que ofereix Xina a l’Àfrica a canvi de recursos naturals i energètics. Xina ofereix tecnologia en forma d’infraestructura (ferrocarrils) i suport econòmic, 10.000 milions de dòlars.
Els recursos naturals que ofereixen són fusta, aliments, hidrocarburs i minerals. Xina vol tenir un mercat ric, on tothom pugui comprar els seus productes.
Els països occidentals (Europa i E.E.U.U.) acusen a Xina de neocolonialisme del continent africà. El país asiàtic es defensa declarant que es compromet a buscar solucions en assumptes relacionats amb la pau.
El pla durarà tres anys, i Xina hi aportarà projectes concrets que ajudaran al desenvolupament d’Àfrica, i a una suma de dòlars que es veu incrementada dels 490 milions de dòlars de 2003 als 10.000 milions de dòlars oferits el 2010.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)